ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

ACTIVITATS

Exploracions en la serra d’Oltà (9-11-2020)

2021-03-16
Exploracions en la serra d’Oltà (9-11-2020) 
 
Aprofitant un període de vacances, i la impossibilitat de sortir del País Valencià, vam dirigir els nostres esforços cap a la zona d’Oltà. Ací, i després d’haver explorat un ampli sector de la serra on vam trobat diferents cavitats inèdites, vam tornar al sector del Pinet, molt més trepitjat i visitat, tant pels anteriors exploradors de les cavitats de la serra d’Oltà, com pels turistes i excursionistes, que en aquestos temps de pandèmia, pareix ser que volen envair la serra.
 
 
 
Boca d’entrada a l’Avenc O-15 de la serra d’Oltà.
 
 
En aquest sector de la serra ens restava per explorar una cavitat que teníem localitzada des de feia llur temps, l’Avenc O-15. Aquest avenc, i pels signes que es poden apreciar en la seva boca, sembla que va col•lapsar fa relativament poc de temps. Alguns ancoratges existents en la seva boca, es indicàvem que la cavitat ja havia estat visitada.
 
Una primera vertical d’uns 8 m, ens va permetre assolir una base amb clara continuació cap al sud. Un pou d’uns 30 m es va obrir davant de nosaltres, però, la nostra sorpresa va ser trobar el pou instal•lat amb corda fixa. Per l’estat dels ancoratges –totalment inservibles- i la rígides dels materials tèxtils, podem assegurar que portaven en la cavitat molts d’anys. A aquestos primers exploradors de la cavitat, al no deixar constància escrita de les seves exploracions, no podem anomenar-los ni fer cap referència als mateixos.
 
 
 
Vista parcial de la gran sala que trobem a l'Avenc O-15, la de majors dimensions que hem trobat fins ara a la serra d'Oltà.
 
 
Descendit aquesta vertical vam arribar a una gran sala. Aquesta estància de gran dimensions, es sens dubte la major que havem trobat en Oltà fins a hores d’ara. Amb clara continuïtat per diversos punts, vam decidir explorar el més evident. Desgrimpat un gran caos de blocs, ens vam trobar de nou amb corda fixa. Aquesta es dirigia entre grans cudols totalment inestables a una vertical amb gran perill de caiguda de pedres i cudols de gran volum. 
 
Explorant un ramal que semblava inèdit per l’absència d’ancoratges, marques i petjades, i que ens va oferir el transitar per galeries de dimensions còmodes, vam arribar a un punt on la continuïtat era en altura i passava per escalar en lliure un gran cúmul de blocs de dubtosa inestabilitat. Desistint de intentar aquesta escalada tant perillosa, vam tornar a la sala per valorar la continuació de l’exploració en aquest sector.  
 
 
 
Conducte de dimensions còmodes en un sector inèdit, desenvolupat a favor de la fractura que forma la cavitat.
 
 
El descens per on es trobava la corda fixa el vam desestimar i el vam valorar com a ultima alternativa, ja que el haver descendit per allí, és poc més que una temeritat. En un extrem de la sala, i després d’un ressalt d’uns 3 m, vam vorer com era possible realitzar el descens mitjançant algunes verticals encadenades. A més a més, el descens des d’aquest punt ens permetria anar llançant i desplaçant tot els cudols i pedres necessaris per fer el descens el més segur possible.
 
Deixant aquesta tasca per a la pròxima jornada, vam sortir topografiant cap a l’exterior, i finalitzant una nova jornada d’exploració en la serra d’Oltà. 
 
 
 
Tram de petites verticals que desemboca en el sector Sud de la cavitat, inexplorat fins a hores d’ara.
 
 
 
 
 
 
 

Text i fotos per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.