ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

ACTIVITATS

Exploracions en la serra d’Oltà (gener 2020)

2020-03-25
Exploracions en la serra d’Oltà (gener 2020)
 
Com a primera activitat de l’any 2020, vam escollir dirigir-se cap a la serra d’Oltà. L’objectiu en aquesta ocasió, es tractava d’unes cavitats localitzades en l’ultima jornada que vam estar en la zona. Aquestes cavitats, inexplorades fins a hores d ‘ara, es troben en una zona allunyada del sector principal, on es troben la majoria de cavitats que havem trobat en Oltà. La més interessant d’aquestes cavitats, sens dubte, es tracta de la cavitat marcada per nosaltres com O-20.
 
Com sempre, després de salvar el fort desnivell, i de recórrer la llarga aproximació, que ens separa del sector on estem desenvolupant ara mateix les nostres tasques en la serra d’Oltà, vam arribar al lloc on es troba la cavitat O-20. Aquesta cavitat té una gran entrada, i es presenta davant de l’explorador amb forma de cova. Ja després de preparar-se per a la exploració, vam iniciar la mateixa. La gran porxada, que ofereix l’entrada, va donar pas a una rampa de forta inclinació en la que va ser necessari instal•lar corda. Aquesta rampa desembocava en una vertical d’uns 8 metres amb gran perill de caiguda de pedres. Descendida aquesta vertical, ens vam trobar davant d’una sala. Des d’aquesta sala teníem varies opcions per continuar l’exploració.
 
La més evident, i la que descendia fins el fons de la sala, es va tancar de seguida. La segon opció, es tractava d’una gatera entre blocs en un extrem de la sala, que tampoc ens va permetre continuar. La tercera, i ultima opció, es tractava d’una exposada grimpada d’uns cinc metres. En superar aqueta dificultat vam arribar a una petita estància de sostre baix. Al final d’aquesta petita estància, un estret conducte ens oferia un possible pas. després de comprovar-ho, vam confirmar que aquest conducte, ens portava  de nou a la sala principal, però, pel seu sostre.
 
Un poc desanimats per que esperàvem una mica més d’aquesta cavitat, vam iniciar la topografia de la mateixa. Topografiant fins a la sortida, i en arribar a la boca, en un lateral d’aquesta, un forat que ja havíem pogut vorer el dia que vam localitzar la cavitat, ens oferia un estret pas. Darrere d’aquest s’entreveia una estància de majors dimensions. 
 
Superant-lo sense dificultats, vam assolir una nova sala. Aquesta, també d’unes dimensions acceptables, i al igual que l’anterior, ens oferia diverses opcions de continuació. La més evident es tractava d’un corredor pràcticament horitzontal. Explorant aquest passadís, que en el seu final presentava una bifurcació, vam poder comprovar com la cavitat en aquest punt finalitzava col•lapsada per blocs.
 
Tornant a la sala anterior, entre blocs, vam poder sondejar una vertical d’uns 10 metres. L’accés a questa vertical, es va presentar, complicat e incòmode, ja que a l’estretor de la capçalera hi havia que afegir la posició d’un bloc encastat que ens va obligar a adoptar una postura més pròpia d’un contorsionista, i tot assegurat a la corda amb els aparells de progressió. Superada aqueta dificultat, i descendida la vertical, una rampa descendent que finalitzava bruscament al 15 m de recorregut, marcava el punt i final de la O-20. 
 
Topografiant tot aquest sector fins la boca de la cavitat, vam donar per finalitzada la cavitat, però, no la jornada. Tot i que ja era casi de nit, i sabedors que tenim que aprofitar al màxim les jornades d’exploració en la serra d’Oltà, ens vam dirigir cap la cavitat O-21. Aquesta cavitat, de caràcter vertical, es troba molt pròxima a l’anterior, i en la mateixa línia de fracturació. La O-21 es tracta d’un col•lapse càrstic recent. Al seu voltant, i en el seu interior, podem trobar encara restes del sòl i de la cobertura vegetal que recobria la cavitat fins fa poc de temps. Un poc precàriament, degut a la inestabilitat d’alguns cudols, vam descendir la petita vertical que donava accés a la cavitat. Ja en el interior, una sala allargada sense continuïtat, pareixia posar punt i final a la cavitat. Tant sols un estret pas en un lateral, i amb corrent d’aire, oferia alguna possibilitat de continuació.  Les reduïdes dimensions van fer que no poguérem forçar-lo, deixant aquesta incògnita per a un altra jornada. Topografiant la cavitat vam sortir a l’exterior finalitzant, ara sí, la jornada.
 
 
 
 
 
 
Text per Vicent Sanchis / Foto per Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc és pot modificar baix ningun concepte els mateixos.