ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

ACTIVITATS

Exploracions en la serra d’Oltà, Calp. (9-11-2019)

2020-03-20
Exploracions en la serra d’Oltà, Calp. (9-11-2019)
 
Encara que les nostres activitats en els darrers mesos, s’havien centrat en les exploracions en la nova zona d’exploració, Penya Medoc en Tàrbena, érem conscients que en la serra d’Oltà encara ens quedava un gran treball que desenvolupar. A més a més, després de la troballa de l’Avenc O-8, on vam poder assolir els -128 metres de profunditat, ens trobàvem molt motivats.
 
El dissabte 9  de novembre, ens vam dirigir de nou cap a la serra d’Oltà. L’objectiu d’aquesta jornada es tractava d¡explorar una cavitat que vam localitzar en la zona nord de la serra. Aquesta cavitat nombrada com Avenc O-17, es troba en una zona molt aïllada, i poc transitada. L’absència d’ancoratges i marques, alhora que en la informació de la que som posseïdors no apareix cap referència de cavitats en la zona on es troba l’Avenc O-17, ens feia sospitar de trobar-se davant d’una cavitat inèdita.
 
En arribar a la cavitat ens vam preparar per a l’exploració. Una vegada iniciar el descens, vam comprovar com el pou inicial, de modestes dimensions, tant sols oferia continuació per un estret conducte en la seva vessant sud. Observant la fractura, en altura, vam poder intuir un pas, que un vegada superat podria pontejar-nos cap a la continuació. 
 
Realitzant un petit pèndol, ens vam situar sota un repeu de blocs. Des d’ací, i per un estret pas, vam accedir a una nova vertical d’uns 15 metres. Aqueta vertical, de major amplària, que el pou d’entrada, ens va dipositar en una saleta on les dimensions van augmentar de nou. Les possibilitats de continuació en aquesta zona d ela cavitat, es limitaven a dos punt. El primer, i més evident, es tractava d’un ressalt descendent. Superat aquest la cavitat finalitzava bruscament. La segon opció, una estretor entre formacions també va resultar infructuosa. Iniciant la topografia, vam iniciar l’ascens cap a l’exterior. 
 
En la capçalera d’aqueta segon vertical, i front a la mateixa, una rampa que desembocava en el mateix pou, però, prevenient de la part contraria, ens invitava realitzar un passamans per apropar-se. Sense pensar-ho gaira, vam iniciar l’aproximació cap aquesta incògnita. Superada la dificultat, i en arribar a la rampa, vam comprovar com entre blocs es colava la llum de l’exterior. Aquest fet ens indicava l’existència d’una entrada pròxima que encara no havíem vist.
 
Topografiant tota la cavitat, i en sortir a l’exterior, ens vam dirigir cap al zona on creiem que es trobaria l’altra entrada. Entre un cúmul de grans blocs, s’obria una fractura. Aquesta ens va permetre, amb relativa comoditat, arribar al punt on, des de l’interior havíem assolit en la rampa. Topografiant des d’ací, per unir les dues boques, vam donar per finalitzada la cavitat, i la jornada.
 
 
 
 
 
 
 
Text per Vicent Sanchis / Foto per Rebeca Díaz.