ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

ACTIVITATS

Exploracions en Oltà (16-3-2019)

2019-06-06
Exploracions en Oltà (16-3-2019)
 
Novament el dissabte 16 de març vam tornar cap a la serra d’Oltà. En aquesta ocasió l’objectiu escollit va ser l’avenc O-16. Aquesta cavitat ha estat l’ultima localitzada per nosaltres en la zona, i ja en l’anterior jornada d’exploracions en Oltà va ser tantejada.
 
Iniciant el descens del pou d’entrada, i en arribar a una petita estància formada a expenses del progressiu ensorrament dels sediments i cudols que taponaven l’escletxa –i que amenacen en caure al mínim moviment- vam continuar descendint per un segon pou. Aquesta segon vertical, estreta en el seu inici, ens va situar en una estància de majors dimensions. La continuació la vam trobar en una nova vertical, però, la mala qualitat de la roca, i el gran nombre de pedres i grans blocs en la línia de descens, van condicionar que tinguérem que instal•lar un passamans fins trobar un punt on la fractura es presentava menys triturada.
 
Superada aquesta dificultat, i ja en la base d’aquest pou, vam poder observar com la qualitat de la roca continuava empitjorant, alhora que augmentava el perill de caiguda de pedres. En aquest punt de la cavitat, vam trobar diferents opcions per continuar. Totes elles de caràcter vertical, i que pareixien confluir en un mateix pou. Totes aquestes opcions de continuació de la cavitat, excepte la situada més al sud, no oferien garanties de seguretat per al seu descens. 
 
Iniciant el descens d’aquesta nova vertical, la cavitat reduïa novament les seves dimensions, i la roca pareixia guanyar consistència . El descens d’aquesta modesta vertical ens va situar en un  caos de blocs, que ens va aturar. Tant sols per un estret pas vertical, i amb molta cura, vam poder forçar la continuació. Superat aquesta estretor ens vam situar en una estreta estància. Al final d’aquesta una nova vertical d’uns 5 metres , i on vam sondejar una clara continuació, ens invitava a seguir, però, la inconsistència de les parets, i la inestabilitat real d’un gran nombre de blocs, convertien en una temeritat el seu descens. Posant punt i final a l’exploració de la cavitat en aquest lloc, a una quota de profunditat d'uns 50 metres, vam iniciar l’ascens cap a l’exterior i la topografia.
 
Però, com que la curiositat innata de l’explorador de vegades pot més que la pròpia coherència, durant l’ascens i en un lateral del tercer pou vam entreveure una clara continuació en horitzontal. Amb ànim d’explorar-la, vam superar un ressalt d’uns 6 metres entre grans cudols. Al final d’aquesta grimpada, i en un pas estret entre dos blocs de mitjanes dimensions, un d’ells és va desplaçar. Per sort, vam poder aturar el seu avanç i estabilitzar-lo, no sense dificultat, això sí. 
 
L’esglai que ens va produir ens va fer desistir de continuar amb l’exploració d’aquesta incògnita, alhora que ens va animar a sortir el més aviat possible d’aquest perillós avenc. I així ho vam fer, topografiant i desinstal•lant tot l’avenc fins a l’exterior.
 
Durant totes les exploracions que havem dut a terme en la serra d’Oltà havem trobat amb un perill real –i en algunes ocasions molt elevat- de caigudes de pedres. La precària estabilitat de molts repeus, la gran quantitat de blocs i pedres sense cimentació, tot unit a la mediocre qualitat de la roca, fan que les cavitats d’Oltà siguen perilloses en aquest sentit. Però, l’exploració de la O-16 ha presentat un perill, baix el nostre punt de vista, extrem. La cavitat es desenvolupa en una fractura on la roca ha estat totalment triturada, i posteriorment no ha patit cap cimentació, en definitiva, es tracta d’una cavitat perillosa, on recomanem que ningú torni a entrar, nosaltres no ho farem!!!
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Text per Vicent Sanchis / Fotos de Rebeca Díaz