ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

Avenc del Badall (BA-1)

2019-05-23
Avenc del Badall (BA-1)
 
L’Any 2015 des del Club d’Espeleologia l’Avern s’inicien els treballs d’exploració en la zona de la Balarma en Vallada. Durant les tasques realitzades es vam poder explora cinc cavitats d’origen tectònic, de les que es va realitzar un complet estudi, alhora que es va realitzar una revisió topogràfica de cadascuna d’elles. Finalment els resultats d’aquestes exploracions van ser reflectits en un article publicat tant en la revista Almaig d’Ontinyent, com en la revista espeleològica Gota a Gota d’àmbit estatal.
 
L’Avenc del Badall (BA-1) és una de les cinc cavitats estudiades. Aquest avenc, al igual que els altres que formen part d’aquest estudi, s’obre a favor de la falla abans esmentada, i té un caràcter totalment tectònic, ja que l’erosió química, encara que en el voltant de la boca es molt acusada, i podem trobar un lapiaz prou desenvolupat, aquesta dissolució tant sols afecta els primers metres de la cavitat. 
 
 
 Pou d'entrada de l'Avenc del Badall.
 
 
Al mateix temps, la cavitat, presenta un acusat estat de fossilització, i la roca es troba molt afectada per una forta descalcificació, restant-li atractiu a la cavitat. Però, a diferencia dels altres avencs de La Balarma, l’Avenc del Badall és l’únic que presenta diferents plantes superposades formades a expenses de les acumulacions d’enderrocs i grans blocs d’origen clàstic, oferint una topografia molt més complexa que la resta de cavitats de la Balarma. A banda, l’Avenc del Badall destaca per ser el de major desenvolupament de les cinc cavitats estudiades, amb un total de 305 metres de recorregut. Altre motiu que cal destacar d’aquesta cavitat es la baixa temperatura al seu interior, sobre tot en La Saleta i el Laminador, sent poc habitual una temperatura així en cavitats d’aquesta zona.
 
L’Avenc del Badall (BA-1) s’obre en la vessant nord de La Balarma. Aquesta cavitat inèdita –que no inexplorada- fins al dia d’avui, presenta una boca d’uns sis metres de llargària per poc més d’un metre d’amplària. En l’extrem nord de la mateixa boca, i en superar uns esglaons de roca, podrem superar la primera dificultat que presenta la cavitat. Una petita vertical de set metres (P-7) ens permetrà accedir a la base d’aquest primer pou.
 
 
La Saleta, la zona amb majors dimensions de l'avenc.
 
En aquest punt la fractura on es desenvolupa la cavitat, troba la continuació cap al nord, ja que cap al sud una forta obstrucció de grans blocs impedeix qualsevol continuació, a excepció d’una petita obertura en el sòl que comunica amb estàncies inferiors ja explorades. 
 
Adopta’n  forma de corredor i amb forta inclinació l’avenc baixa fins un ressalt de pocs metres, que ens situarà en la capçalera d’una estreta vertical. Aquesta vertical de dotze metres (P-12), molt estreta en tot el seu recorregut, ens possibilita accedir a una base d’enderrocs summament estreta, limitant fins i tot els moviments. En direcció sud es torna completament impenetrable. Cap al nord, un estret pas de caràcter vertical (R-6), ens ofereix una continuació, però, als pocs metres i malgrat els nostres esforços per profunditzar més, l’extrema estretor que va guanyant l’escletxa ho fa impossible, assolint els 39 metres de fondària en aquest punt de la cavitat.  
 
 
Segon P-7 de la cavitat que trobarem després de superar el Pas del Cavall.
 
 
Tornant a la base del pou d’entrada (P-7), i als poc metres d’iniciar el descens del corredor abans descrit, podem trobar al sòl un pas entre blocs que ens situarà en una petita estància. En la part sud de la mateixa podrem remuntar un ressalt de tres metres fins al “Pas del Cavall”, on trobarem una nova vertical de 7 metres (P-7) que dona continuïtat a l’avenc . Després d’aquest petit tram vertical, dos rampes amb forta inclinació ens marcaran la continuació. La primera d’elles en direcció nord, ens situarà al peu d’un esglaó de 2 metres, i on s’inicia els descens de la següent rampa (Ra-11), aquesta volta amb direcció sud. Superada aquesta ultima rampa, ens situarem en el punt de màxima profunditat de l’avenc, assolint els 40 metres de profunditat.
 
En aquest punt trobarem una corda fixa que remunta la fractura en altura. Aquesta petita escalada de set metres (E-7), ens situarà en un passadís d’uns cinquanta centímetres d’amplària, i on en períodes de fortes i continuades pluges arriba a estancar-se l’aigua més amunt dels turmells. Al final d’aquest passadís vorem com el conducte s’estretís i notarem – depenen de l’estació de l’any- una forta corrent d’aire. Superat aquest tram accedirem a una petita sala (La Saleta). Ja en La Saleta, i per tal d’accedir a altres estàncies de la cavitat, continuarem en direcció sud, i en superar un ressalt d’uns 3 metres podrem comprovar que la cavitat als pocs metres, i en direcció sud es torna impracticable.
 
És en aquest punt, i durant les nostres exploracions, quan és va realitzar una escalada de 13 metres (E-13), permetent-nos arribar a una petita estància on es va superar un pas que va necessitar ser desobstruït, i que finalment als pocs metres de desenvolupament es va tancar completament.
 
Tornat al ressalt abans esmentat, si s’observa el gran bloc encastat que està sobre nosaltres, i accedim a ell, vorem com una sèrie d’ancoratges ens permetran muntar un passamans per tal d’accedir amb total seguretat al Laminador.
 
El Laminador es tracta en realitat de la part superior d’un bloc gegant separat de la massa rocosa. L’estància d’uns deu metres de llargària per uns deu metres d’amplària, i amb una alçada que no supera en cap cas els cinquanta centímetres, es troba limitada tant a l’oest com a l’est per trams verticals. La part oest correspon a la fractura principal i és per on havem accedit els exploradors. La part est dona a una vertical d’onze metres (P-11) que es torna totalment impenetrable en la seva zona més profunda, encara que a mitja altura podem comunicar-lo –superant, això si, un estret pas- amb La Saleta. Al fons del Laminador, en la seva vessant sud, el esquinçament de la roca ha produït diversos trams semi-verticals i molt estrets, que no ens ha estat possible superar.
 
 
Base del P-7 d'entrada a la cavitat.
 
Arribat a aquest punt l’Avenc del Badall (BA-1) no ofereix cap possible continuïtat, donant per conclosa la cavitat i les exploracions en la mateixa, oferint com ha resultats, quaranta metres de profunditat màxima, i tres-cents cinc metres de desenvolupament, amb unes extensions de dos-cents deu metres, sent la cavitat de major desenvolupament de les cincs estudiades.
 

 

 


 

Per a més informació podeu consultar el següent enllaç:

https://drive.google.com/file/d/1uAoWmKAITCoYphNuzDZrnXhFkwey03vI/view

 


 

Text, fotos i topografia de Vicent Sanchis i Rebeca Díaz.