ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

Cova Santa

2020-10-23
Cova Santa
 
La Cova Santa es sense cap de dubte la principal cavitat de la serra del Capurutxo. Tant per les seves característiques morfològiques, com pel desenvolupament i fondària assolida, es una cavitat coneguda i freqüent visitada pel col•lectiu espeleològic. També per a la gent de la Font de la Figuera es la cavitat de referencia. 
 
L’entrada a la cavitat, en l’actualitat, es troba parcialment ocupada per un mur de mitja altura, el qual servia per suportar una reixa -hui en dia desapareguda- que permetia tancar la cavitat per tal d’evitar l’espoli de restes arqueològiques. La cavitat rep al visitant amb una gran estància ocupada parcialment per bolcs gegants. Descendirem per la dreta d’aquesta galeria inicial fins un esglaó, des d’on continuarem descendint. Tot just on comença una nova sala, però, amb el sostre molt més baix que l’anterior, a la nostra esquerra trobarem una estreta escletxa sense interès aparent. Aquesta estreta escletxa ens conduirà fins a la incomoda capçalera de la primera vertical (P-4) dels Pous de la Unió, i al sector de l’Escalada del Vaset i del Pou Inesperat, tot el sector inèdit fins a les nostres exploracions, i que més avant descriurem.
 
 
 
Entrada a la cavitat.
 
Continuant per la sala anterior, tenim dues possibilitats de continuar, i totes dos ens conduiran cap a la Sala dels Avencs. La primera d’elles, i la menys recomanable, es la que en direcció Oest ens condueix per diferents estàncies de reduïdes dimensions, separades per esglaons i ressalts, fins que en un últim pas descendent i exposat -ja que ens deposita tot just en la vertical del Pou del Replanellet- ens permet arribar a la Sala dels Avencs. 
 
La segons opció, i la que ve utilitzant-se des de sempre per accedir a la citada Sala dels Avencs, és la que en direcció sud, i per una petita rampa ascendent continuarem per un conducte descendent i de sostre baix que en obliga a gatejar. Des d’aquest conducte, i en direcció Est, diferents saletes que es comuniquen per passos estrets, ens permeten fer un petit circuit per la zona superior de la cavitat. Forçant un pas estret en l’extrem d’una d’aquetes saletes és on podem vorer la comunicació amb la Cova del Triangle, segon entrada del complex subterrani. 
 
 
Aproximació a la rampa que precediex al Pou Inesperat en el nou sector descobert durant les nostres exploracions.
 
Continuant pel conducte que ens obligava a gatejar, i en superar un punt on unes formacions ens dificulten el transit, arribem a una sala de majors dimensions. En la vesant Est d’aquesta sala podrem comprovar com per una escletxa impenetrable i obstruïda per cudols, hi ha una segon comunicació amb la Cova del Triangle.
 
Cap a l’Oest, i ja assegurats, descendirem per una relliscosa rampa, situant-se en la Sala dels Avencs. En aquesta sala s’obren dos pous verticals, que amb diferents dificultats i direccions assoleixen les diferents indrets de la Cova Santa. El primer avenc que trobarem, es troba situat tot just en el lateral de la rampa. Aquest avenc anomenat pels primer exploradors com Pou del Balconet, inicia el seu descens de forma escalonada, i poc vertical. Als pocs metres la fractura on es desenvolupa la cavitat guanya amplària i verticalitat. Un P-25 ens situarà en un repeu. Des d’aquest repeu una petita vertical (P-4) ens conduirà mitjançant una pronunciada rampa cap a un segon pou. Aquest P-21 inicialment es estret, però, als pocs metres del seu descens guanya amplària de forma espectacular. 
 
 
P-8 en el nou sectro dels Pous de la Unió.
 
La base d’aquest P-21 no es altra que la gran galeria en la que es desenvolupa la zona horitzontal d’aquest sector de la Cova Santa. Amb alçades que superen en alguns casos el 15 m, i amb amplàries que s’apropen als 3 m, el transit per aquesta galeria és còmode i ràpid. En el seu extrem Nord, una reducció de les dimensions, amb un gran col•lapse de blocs, impedeix qualsevols continuació. En aquest punt assolirem els -75 m de fondària. Continuant per la galeria, però, en direcció Sud, podrem assolir un punt baix als -77 m, màxima fondària del sector del Pou del Balconet. En aquest punt es va realitzar durant les nostres exploracions l’Escalada Tòxica (E-13). Per damunt d’aquesta vertical, la cavitat guanya amplària notablement, creant una estància ampla i còmoda, però, sense continuació. 
 
 
L'Escalada Tòxica (E-13) ens va permetre accedir a una nova estància, però, lamentablement no va continuar.
 
Tornant al P-25 d’inici d’aquest sector, a mitja altura de la vertical, en direcció nord podrem vore com la fractura continua aprofundint fins a uns blocs encastats. En aquest punt durant les nostres exploracions vam realitzar el passamans que ens va permetre arribar al lloc on es trobava el vaset. Des d’aquest punt, una escalada de 7 m -Escalada del Vaset (E-7)- ens situa en una allargada estància, clara continuació de la fractura i punt de confluència amb els Pous de la Unió (P-4 i P-8) que arriben ací des de les galeries superiors de la cavitat, a traves de l’estreta escletxa esmentada amb anterioritat.
 
Continuant amb direcció nord, la fractura guanya desnivell ràpidament per una rampa descendent d’enderrocs i sorra, fins arribar a la capçalera del Pou Inesperat (P-24). Aquesta vertical, inexplorada fins a l’actualitat, ens situa en una base de grans cudols. Les dimensions tant del pou, com de la galeria inferior son còmodes i arriben en algun punt als 3 m. Des de la base del Pou Inesperat la cavitat presenta un recorregut horitzontal d’uns 50 m, i en el que progressivament veurem com la cavitat cap al nord va perdent amplària fins tornar-se impracticable. Cap al sud, la galeria descendeix de sobte i amb gran perill d’ensorrament de pedres i cudols, fins quedar totalment obstruïda als -59 m de fondària respecte a la boca d’entrada.
 
Finalitzada la descripció del sector del Pou del Balconet, tindrem que situar-se novament a la Sala dels Avencs per tal de poder accedir a l’altre sector de la cavitat, el Pou del Replanellet. La capçalera de la primera vertical d’aquest sector, es troba tot just en front de l’entrada a la Sala dels Avencs. La vertical de 16 m ens situarà en una pronunciada rampa, per la que tindrem que baixar assegurats fins a un nou P-3 d’estreta capçalera. Tot seguit, un nou R-3, que deurem de baixar amb corda, ens situarà en un corredor on l’amplària no supera en cap cas el metre.
 
 
Descens del tram més estret del Pou del Replanellet.
 
Continuant en direcció nord, la fractura s’estreteix donant pas a un tram vertical. El descens d’aquest P-16, que inicialment presenta unes dimensions reduïdes, en superar la seva part més estreta, s’eixampla fins arribar a superar els 3 m en algun punt. Situats sota uns grans blocs encastats, podrem apropar-se a la següent vertical. Un P-11 ens situarà en la galeria inferior d’aquest sector del Pou del Replanellet. Des d’aquest punt, i amb direccions oposades, tindrem dos opcions de continuïtat, i les dos amb cert interès; en la primera, agafant direcció sud, tindrem que remuntar una gran rampa de entre 40º i 45º d’inclinació, per la que arribarem al lloc on més formacions, trobarem en tota la cavitat. Per un petit forat fàcilment localitzable que s’obre entre formacions, podrem continuar. Superada aquesta estretor, arribarem a la capçalera d’un P-18 escalonat. En la base d’aquesta vertical, i on després d’un escàs recorregut on la cavitat finalitza als -62 m de fondària, es on vam trobar les restes de linx. 
 
Tornat a la base del P-11 de la galeria principal, i en direcció Nord, immediat a nosaltres trobarem un gran caos de blocs. Per tal de continuar amb l’exploració de la cavitat, cal remuntar aquest gran caos fins al punt més elevat del mateix, fins on veurem clarament com la fractura continua. Després de baixar una sèrie de ressalts, ens situarem en un estret corredor amb diverses opcions de continuació. Continuant en horitzontal, i superant una zona desfonada, arribarem al lloc on trobarem una gran formació que penja del sostre donant-nos la benvinguda. Al final d’aquest corredor, vam realitzar una escalada per tal de intentar donar-li continuïtat a la cavitat, però, l’esforç va ser nul, ja que als pocs metres, la galeria que vam poder assolir, es va tancar completament.
 
 
P-11 en el sector del Pou del Replanellet.
 
Si ens situem de nou en la base dels ressalts abans esmentats, i agafant direcció sud, podrem baixar un estret P-6 que en situa en una estreta estància. Cal assenyalar, que forçant estretes gateres, es possible arribar a aquest punt pel gran caos de blocs de la galeria principal. Si continuem uns pocs metres per la estreta estància a la que havem arribat, fins que la mateixa es tanca completament, podrem assolir els -85 m de profunditat, màxima fondària de la Cova Santa, i on finalitza la cavitat.
 
Les exploracions dutes a terme en la Cova Santa, com en altres cavitats de la serra del Capurutxo, formen part d’un complet estudi de les cavitats existents en la zona. Els resultats obtinguts durant els transcurs d’aquestes exploracions, així com la informació de les cavitats, es voran ampliats en un complet treball que pròximament serà publicat.
 
 

 
 

 
 

 

 

 

Text, fotos i topografia per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.