ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

Avenc de Joan Guitón

2020-05-27
Avenc de Joan Guiton
 
L’any 2011, i des del Club d’Espeleologia l’Avern, és van iniciar els treballs d’exploració en l’Avenc de Joan Guiton (Avenc del Colmenar o Sima Paquito) en Fontanars dels Alforins. Aquestes tasques -que és van centrar des del principi en fer una revisió exhaustiva de tota la cavitat en busca de nous indrets mai explorats- es van prolongar fins l’any 2013.
 
Aconseguint uns resultats que mai hagueren pogut imaginar, al final de les nostres exploracions, la cavitat va assolir una fondària de -211 m, col•locant-la com a tercera cavitat més profunda del País Valencià. El desenvolupament de l’avenc també es va vorer augmentat de forma considerable, arribant als 1423 m, un quilòmetre més que lo conegut en anteriors exploracions en la cavitat. 
 
Però, sens dubte, la troballa de més importància que vam poder trobar a la cavitat, va ser l’esquelet complet d’un lleopard del plistocè. Troballa excepcional, i de gran valor científic. Tots els resultats aconseguits  es van vorer publicats en diferents articles i documentals. En referència al lleopard, i dirigit per Alfred Sanchis (SIP), un complet article sobre la troballa, l’extracció i posterior estudi, va ser publicat en la prestigiosa revista internacional Quaternary Science Reviews.
 
També en referència a aquest important descobriment, es va realitzar per part del Museu de Prehistòria de València el documental Una Troballa excepcional. Com a colofó, l’exposició Un Món de Feres, que es va poder visitar tant al Museu de Prehistòria de València, com al Museu d’Arqueologia d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA) d’Ontinyent, on el principal atractiu era el propi lleopard de l’Avenc de Joan Guiton, va batre records de visites. En l’àmbit espeleològic, els resultats obtinguts i al ser de gran importància, també es van veure reflectits en un complet treball en forma d’article en la revista Lapiaz 33, que edita la Federació Valenciana d’Espeleologia. 
 
 
Entrada a l'Avenc de Joan Guiton.
 
 
Localització
 
Per accedir a l’Avenc de Joan Guiton tenim dues possibilitats. La primera d’elles va ser descrita en l’anterior treball realitzat pels companys de la Secció d’Espeleo del Grup de Muntanya de Beneixama, i publicat a la revista Lapiaz 29. Aquest accés encara que mes curt i directe, avui en dia no el recomanem, ja que el camí es troba molt malament, inclús per a vehicles 4x4.
 
Els autors d’aquest treball venim utilitzant l’altra alternativa existent, que si bé no esta en molt bon estat, amb un vehicle tot terreny o una mica elevat, es pot arribar fins a la cavitat.
 
Si sortim de la població d’Ontinyent direcció Fontanars dels Alforins per la carretera CV-660, pocs metres abans del quilòmetre 17, trobarem una pista forestal a la nostra dreta. Tindrem que seguir per ella 2600 metres fins arribar a un encreuament. En aquest encreuament agafarem la pista que ens surt a mà esquerra. Seguint aquesta pista vorem que als pocs metres apareix una bifurcació a la nostra dreta, la qual obviaren.
 
En passar aquest segon encreuament la pista empitjora molt, trobant molta pedra solta, així com diversos trams en mal estat, fins arribar al cercat dels bous, que ens acompanyarà a la nostra dreta fins on deixem els vehicles. El lloc on podem deixar els vehicles es troba als 2300 metres de recorregut des del primer encreuament, i podrem identificar-lo al instant, ja que es una zona prou mes ampla que la resta de la pista, i on trobarem una gran fita de pedres.
 
Des de  la zona on aparcarem, tant sols ens queda traspassar el cercat i agafar la senda ben marcada i assenyalada amb fites que després d’uns 250 metres ens situarà en la mateixa boca de l’avenc.
 
 
 
 
Toponímia
 
Pot ser, una de les controvèrsies –esperem que siga l’única- sorgides arrel de les nostres tasques en l’Avenc de Joan Guiton, ha estat atorgat una nova nomenclatura a la cavitat. En cap moment ha estat la nostra intenció, crear un conflicte amb anteriors exploradors, de fet nosaltres en aquest aspecte som seriosos, i mai atorgaríem un nom a una cavitat per reconeixement propi o simplement per capritx. Com s’explica en l’article publicat a la revista Lapiaz 33, el descobriment del Lleopard de l’Avenc de Joan Guiton, va fer que estudiosos centraren la seva atenció en l’avenc, descobrint ells mateixa que la cavitat ja era coneguda en el segle XVIII, amb el nom d’Avenc de Joan Guiton. 
 
Amb el consens dels estudiosos, i la pròpia Federació Valenciana d’Espeleologia, es va decidir recuperar el topònim històric de la cavitat. D’aquesta forma creiem haver col•laborat a la recuperació històrica, lingüística i cultural de la nostra terra. Per part dels exploradors i autors del treball, en cap moment s’ha impulsat el no reconèixer o evitar els anteriors topònims (Avenc del Colmenar i Sima Paquito) de fet en la topografia editada apareixen com a topònims secundaris.
 
 
Descens del Pou de la Decepció (P-17,5) en la Cùpula.
 
 
Descripció
 
En les següent línies es pretén abordar la descripció de l’Avenc de Joan Guiton. Les característiques pròpies de la cavitat, tant les tècniques com les morfològiques, fan necessari una detallada i completa descripció per tal d’entendre la naturalesa de l’avenc, i de les exploracions en ell efectuades. La manca d’espai de la pròpia web, fan que la una descripció detallada hagi de ser reduïda de forma dràstica. Per a una millor comprensió, recomanem la consulta del complet treball publicat sobre l’Avenc de Joan Guiton en la revista Lapiaz 33, on apareix una detallada descripció tècnica i morfològica de la cavitat.
 
L’entrada a la cavitat es realitza per un P-44. Aquesta vertical, que en els seus primers metres presenta un repeu de blocs encastats, es descendeix còmodament fins a la seva base. En un lateral d’aquest P-44, i durant les exploracions dutes a terme pel nosaltres, es va explorar una via alternativa de descens, la Via de les Mosques. Aquesta nova via, va oferir en el moment de l’exploració el poder accedir a una finestra, i a uns repeus on es van fer dues escalades sense continuació. També ens va possibilitar el descendir per l’extrem més meridional d’aquesta vertical, i així conèixer la morfologia real de la fractura que la forma. A hores d’ara, aquest descens alternatiu, ofereix al visitant un repte esportiu, donat el caràcter atlètic de la instal•lació d’aquesta Via de les Mosques.
 
 
Tram final del P-44 d'entrada a la cavitat.
 
Des de la base del P-44, continuarem en direcció nord per una pronunciada rampa d’enderrocs. Després d’una estretor i una zona desfonada, arribarem a la capçalera d’una rampa de grans blocs de 15 m de llargària, i que ens permetrà arribar a la capçalera de la major vertical de l’avenc. Aquest P-51 es la següent dificultat que ens permetrà continuar amb el descens per l’avenc. En al base d’aquest ampli pou tindrem dos opcions per tal de continuar. Cap al nord, i realitzant el descens per una rampa de forta inclinació (Ra-16) arribarem a la capçalera d’un P-9, on la cavitat per amplitud. Descendida aquesta petita vertical ens trobarem en el final de lo que anomenem la Via Clàssica, i que dona pas a nous sectors de la cavitat.
 
Des de la base d’aquest P-9, si remuntem per uns blocs encasats podem arribar a la Via Lateral, on trobarem diferents verticals, que van afegir desenvolupament i recorregut vertical a la cavitat, amb cert interès aquesta Via Lateral va ser explorada totalment per nosaltres en el transcurs de les nostres tasques en la cavitat. Per a continuar aprofundir en l’avenc, tindre que arrossegar-se entre blocs. 
 
Una nova sèrie de modestes verticals formen la Via del P-43. Aquesta via es caracteritza per que la cavitat mante unes dimensions reduïdes, dificultant la progressió. En aquesta Via del P-43, i en els laterals de la mateixa, van poder ser explorats diferents indrets. Un d’aquestos indrets –una galeria de  més de 50 m de llargària- albergava en el seu extrem més allunyat les restes del Lleopard. 
 
 
Capçalera de l'escalada de 10 m d'accés a la Cúpula.
 
Ja en el tram final d’aquesta Via del P-43, les dimensions es redueixen, i la progressió per la cavitat es torna més dificultosa. Superant una estretor, i remuntant una estreta rampa d’enderrocs, arribarem a la Gatera de Fang. Aquest incòmode pas dona inici a la Via Fonda. El descens d’aquesta via ens permetrà assolir la màxima fondària de la cavitat als -211 m. Una sèrie de pous estrets, separats per estretors encara més severes, seran les dificultats que la cavitat ens farà superar per arribar al seu fons. Ja en la quota dels -211, l’avenc ens ofereix belles formacions en les que delectar-se. 
 
Tornant a la base del P-5, i agafant direcció sud, recorrerem la fractura fins a la capçalera d’un P-29 que dona inici a la Via de la Serp, i en la que podrem assolir fins als -141 m de profunditat. Si en comptes de profunditzar, a l’altura d’un ampli repeu, decidim remuntar una sèrie de blocs, ens trobarem amb una corda fixa que ens permetrà superar una escalada (E-8). Des d’aquest punt, i seguint la fractura, arribarem a un pas entre blocs, que ens situarà en una petita estància col•lapsada de  blocs i gran quantitat de fang. Entre els blocs, una incomoda gatera (Estretor de Fang) dona pas a un P-22, iniciant-se així la Via del Fang. La Via del Fang, va ser la que durant les nostres exploracions, ens va oferir major volum de nous i espectaculars indrets.
 
 
Severa estretor en la zona inicial del P-16 en la Via Fonda.
 
Descendint el P-22 d’inici de la Via del Fang, podrem continuar per dos punts. El primer d’ells, continuant els descens per un P-16 amb gran perill de caiguda de pedres, ens situarà en una allargada galeria descendent on assolirem els -161. L’altra opció la trobarem abans de que finalitze el P-22. Realitzant un pèndol per tal de situar-se sobre un repeu força evident, podrem baixar un P-4. Continuant per la fractura que en aquest punt guanya altura de forma espectacular, trobarem un nou P-4. Superat aquest, i continuant en horitzontal arribarem a un P-6 sense continuació. Descendit aquest ens trobarem en la quota -147. Aquest P-6 marca el final d’aquest sector profund de la Via del Fang, i encara que durant les nostres exploracions es va realitzar una escalada de 22 m (E-22), que ens va possibilitar recórrer diferents conductes, no ens va permetre augmentar el desenvolupament de la cavitat en aquest punt.
 
La Via del Fang, no alberga els seus secrets més interessants en la seva zona profunda, ja que els indrets més espectaculars, i de major interès de la cavitat s’aconsegueixen visitar superant una sèrie d’escalades instal•lades en fixe. En el P-22 d’accés a la Via del Fang, i tot just en el repeu on s’inicia la vertical, trobarem la primera de les escalades (E-5). Superada aquesta, i seguint la cavitat de forma ascendent per diversos passos no massa evidents, arribarem a una estància de majors dimensions on trobarem una nova escalada (E-8).
 
 
Formacions en la zona més profunda de la cavitat, quota -211 m.
 
Després d’aquesta escalada, i buscant un evident pas ascendent entre un gran caos de blocs, trauen el cap en La Gran Fractura. Ací les dimensions de la cavitat augmenten de manera notable. Recorrent la fractura en horitzontal i on tindrem que sortejar grans cudols, arribarem a la base d’una nova escalada (E-10). Aquesta dificultat ens donarà pas al indret més espectacular dels explorats durant les nostres tasques en la cavitat. La Cúpula. 
 
En La Cúpula l’amplària de la cavitat augmenta fins als 7 m. La morfologia de la fractura, amb el sostre totalment pla a favor d’un estrat, ens ofereix una extraordinària imatge. Remuntant de nou una corda fixa, arribarem a l’alçada del sostre, on un passamans que discorre prop al mateix, ens possibilita creuar tota l’estància que forma la Cúpula amb seguretat, ja que aquesta es troba desfonada en diversos punts per verticals que en alguns punts poden sobrepassar els 40 m. El final d’aquest passamans marca també el final del nostre recorregut per la cavitat. Durant les nostres exploracions, en aquest punt, i al realitzar una petita escalada (E-6), vam poder connectar la Cúpula –i per lo tant el sector de la Via del Fang- amb la rampa de 15 m d’accés al segon pou de la Via Clàssica. Com es evident, instal•lant quest accés podem optar per realitzar un accés directe a la Cúpula, i plantejar-se diferents opcions esportives per tal de visitar la cavitat, encara que nosaltres recomanem la ací descrita.
 
 
 
 
 
El Lleopard de l'Avenc de Joan Guiton
 
Els treballs duts a terme en l’Avenc de Joan Guiton ens han donat la possibilitat de descobrir un fum de estàncies inèdites fins al moment, descendir nous pous, de superar noves dificultats, però, de tot lo descobert el que més ens va impactar, i va resultar de més importància per al món científic, va ser el descobriment  de les restes d’un lleopard prehistòric. Aquesta troballa va suposar per als exploradors una gran experiència i un primer contacte amb el món arqueòlogic vinculat a les cavitats. En aquest apartat del treball volem donar a conèixer tot el que va suposar aquesta troballa per a nosaltres i per l’arqueologia.
 
Les restes van ser trobades durant l’exploració de la galeria que s’obri immediata a la capçalera del P-15 d’inici de La Via del P-43, galeria que posteriorment seria batejada com Galeria de la Pantera. Localitzades les restes  al final d’aquesta galeria, i en un lloc de difícil accés, ens van fer suposar, donada també la fondària –al voltant de 150 metres respecte a la boca de l’avenc- d’estar davant d’una troballa de cert interès. Deixant les restes tal i com les vam trobar, vam continuar amb l’exploració d’altres sectors de la cavitat, posposant d’aquesta manera la consulta amb experts de la matèria.
 
 
Les restes del lleopard en el moment del seu descobriment.
 
Després d’un temps i mitjançant Angel Cambra –jove arqueòleg ontinyentí- es va poder contactar amb Agustí Ribera (MAOVA) al qui se li van mostrar fotografies de les restes encontrades, i se’l va informar de les característiques del lloc on es trobaven. De seguida va remetre la  informació a Alfred Sanchis, arqueozoòleg (SIP), qui va mostrar interès immediatament, ja que valorava la possibilitat de trobar-se davant d’un exemplar del gènere Panthera Panthera. Després d’uns mesos en els que es van sol•licitar els permisos pertinents per realitzar qualsevol acció arqueològica, es va concretar la data per l’extracció de la troballa.
 
El dia escollit per portar a terme l’extracció de les restes va ser el 21 de desembre de 2013. Dirigits per Agustí Ribera i Alfred Sanchis es va formar un equip de punta per baixar a l’interior de l’avenc. Aquest equip va estar format per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz com espeleòlegs, Carmen Tormo com arqueozoòloga, i Josep Ribera com ajudant d’aquesta. En l’exterior també contaríem amb el suport de Juan Salazar.
 
 
L'arqueozoòloga Carmen Tormo durant l'extracció de les restes.
 
Ja en l’interior de la cavitat, i front a les restes es va procedir a la seva recuperació, seguint el mètode propi d’aquestos casos, on s’extrema la precaució i es documenta tot i cada uns dels passos a seguir. Cada peça recuperada era fortament embolicada i protegida pel tal que en l’ascens a l’exterior no es deteriorés.
 
Durant l’extracció, i segons l’opinió de Carmen Tormo, ja es trobàvem davant d’una important troballa, ja que confirmava que es tractava d’un gran felí i l’esquelet es trobava pràcticament complet, incloent el crani i tota la dentició, la qual cosa podria aportar molta informació. Després de realitzades totes les tasques es va sortir al exterior per tal d’informar a la resta de l’equip.
 
Després de la seva extracció les restes van ser traslladades al Museu de Prehistòria de València, on els especialistes Alfred Sanchis i Carmen Tormo van iniciar els seu estudi. L’estudi revelaria la conservació irregular de l’esquelet, sent aquesta de regular a bona. També que la calcificació afectava a una part de la troballa, però, en general, l’estat de conservació era bo. L’estudi ens va confirmar que estàvem davant de les restes d’un gran felí, de la família de les panteres, concretament, d’un lleopard (Panthera pardus).
 
 
Esquelet complet del Lleopard de l'Avenc de Joan Guiton.
 
L’estudi ha revelat que la troballa de l’Avenc de Joan Guiton és de molta importància, ja que les restes de grans carnívors no son freqüents en els jaciments del Plistocè, sent poc freqüent l’aparició d’esquelets complets i en connexió anatòmica, tal i com es trobava el lleopard de l’Avenc de Joan Guiton. La informació que aporta aquesta troballa es molt valuosa respecte a la morfologia, dimensions i característiques d’aquest individu. Informació que ajudarà als experts a interpretar millor les restes parcials que hi apareixen en altres jaciments arqueològics i paleontològics  plistocens.
 
Al mateix temps que l’estudi de les restes ens desvela que les causes de la mort del propi animal va ser la caiguda al interior de l’avenc, ja que les fractures que les restes presentava tant al crani com en la extremitat dreta no presentaven signes de reconstrucció. Aquest fet ens indica que l’Avenc de Joan Guiton va evolucionar en la seva morfologia des de el plistocè fins als nostres dies. Possiblement la cavitat contava amb una altra entrada amb una vertical de prop de 150 metres de vertical i de considerable amplària, i que amb posterioritat els moviment tectònics van anar replegant-la i modificant-la fins l’estat actual.
 
El que l’estudi no ha pogut certificar amb precisió és la datació del lleopard de l’avenc de Joan Guiton, ja que la falta de col•lagen als ossos, ha fet impossible la determinació d’alguna data amb la proba del Carbó-14, encara que els experts no tenen cap dubte de situar les restes en el plistocè superior, es a dir, que el lleopard de l’Avenc de Joan Guiton tindria una antiguitat de entre 150.000 i 10.000 anys.
 
 
 
La Gran Fractura en la Via del Fang és -junt a la Cúpula- una de les zones més espectaculars de la cavitat.
 
 
Conclusions
 
Com a conclusions de tot el treball representat en les línies anteriorment exposades, podem afirmar que tota la nova informació aconseguida durant les tasques realitzades en l’Avenc de Joan Guiton, aporten unes dades totalment necessàries e imprescindibles per al complet coneixement d’aquesta cavitat valenciana. Els treballs d’exploració han triplicat el desenvolupament de l’avenc, així com han augmentat de forma considerable els trams verticals. Totes aquestes noves zones han estat representades en una detallada topografia, que ens permet a hores d’ara visualitzar la mida i la morfologia real de la fractura on es desenvolupa la cavitat.
 
Ja per finalitzar aquest apartat volem parlar de xifres, ja que els resultats son sorprenents per a una cavitat del territori valencià. Durant les exploracions en la cavitat s’han explorat més de 346 metres verticals, tots ells inèdits, dels quals 114 corresponen a escalades. S’ha augmentat el desenvolupament de l’avenc en 1.096 metres, passant a situar-lo, segons les nostres dades, en la 10ª posició, en cavitats de major desenvolupament del País Valencià. La profunditat també ha estat augmentada, situant actualment  a la cavitat en tercer lloc de les cavitats més profundes del nostre territori. En definitiva es trobem davant d’una gran cavitat valenciana, amb tots els ingredients per convertir-se en una clàssica del territori valencià. 
 
 

 
 
 

 
 
Text, fotos i topografia per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.