ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

Avenc O-1 de la Serra d’Oltà.

2020-05-10
Avenc O-1 de la Serra d’Oltà.
 
L’any 2017, i des del Club d’Espeleologia l’Avern, es van impulsar els treballs de catalogació i exploració de cavitats en la serra d’Oltà. Aquesta serra alacantina, situada entre els termes de Calp i Benissa, forma una plataforma calcària aïllada de les serres del voltant. Les característiques càrstiques pròpies de la zona, la fan un terreny de joc ideal per a nosaltres els exploradors, trobant fins aleshores un bon grapat de cavitats, amb fondries importants, dintre del context del territori valencià.
 
 
L'explorador front a la llarga fractura taponada per blocs que forma l'entrada de l'Avenc O-1.
 
 
La llarga aproximació fins a la zona d’interès, la manca d’atractiu de les cavitats, tant en lo esportiu com en lo paisatgístic –les cavitats d’Oltà, per regla general son caòtiques, estretes i perilloses- i perquè no, la poca predisposició a l’exploració pura i dura de la majoria del col•lectiu espeleològic, han fet que aquesta zona quedés relegada l’oblit. 
 
Les primeres exploracions en la serra d’Oltà varen ser efectuades per espeleòlegs del Centre Excursionista d’Alacant en l’any 1967, catalogant, explorant i topografiant algunes de la cavitats existents. Posteriorment en la dècada dels anys 70 del passat segle –tal i con havem comprovat en les pintades que havem trobat en alguns dels avencs- visiten les cavitats diversos grups. Recentment espeleòlegs del G.I.M. d’Elx, visiten i realitzen la topografia de l’Avenc del Pinet. 
 
 
L'entrada a la cavitat es realitza entre els grans cudols que taponen gairebé tota la boca.
 
 
L’Avenc O-1 de la serra d’Oltà, i motiu d’aquest article, es troba situat en la vessant Sud-est de la plataforma calcaria que forma la zona d’estudi. Aquest avenc fou localitzat i explorat pels espeleòlegs del Centre Excursionista d’Alacant en l’any 1967. La numeració atorgada a la cavitat per ells va ser la de Avenc nº 14, i segons el croquis de la cavitat que van realitzar, vam poder assolir una fondària en la cavitat de -50 m. Durant les nostres tasques de prospecció i exploració en la zona, aquest avenc va ser la primera cavitat localitzada, d’ací la nostra nomenclatura per a la cavitat.
 
La gran boca d’entrada, taponada quasi totalment de grans cudols, deixa entre els mateixos alguns indrets que permeten a l’explorador accedir a l’interior de la cavitat. Una vertical de 28 metres, és la dificultat inicial que ofereix la cavitat. Aquest P-28 ens deixa en una base d’enderrocs, on la cavitat ens permet continuar en dos direccions. Cap al Nord seguirem per una rampa de pedres, fins un ressalt, que de nou i ara cap al Sud, la rampa continua descendint fins a col•lapsar-se completament.
 
 
Vista del tram inicial del P-28 d'entrada a l'Avenc O-1.
 
Continuant en direcció Sud, un P-14 de incòmoda capçalera, ens permet aprofundir per l’avenc. En la capçalera d’aquest pou vam trobar ancoratges més móders reforçant la instal•lació, cosa que ens posa de manifest que la cavitat ha estat tantejada, almenys fins a la base d’aquesta vertical. Ja en la base d’aquesta vertical, trobarem de seguida l’estreta capçalera d’un P-5 sense continuïtat. La base d’aquest P-5, i segons el croquis realitzat per ells mateixos, és el punt assolit pels espeleòlegs alacantins l'any 1967.
 
La fractura continua en horitzontal fins un incòmode pas que cal passar assegurat, i que desemboca en la capçalera d’un P-18. Ací vam trobar un ancoratge del tipus “Ala de Mosca” molt deteriorat e inservible, indicant-nos que aquesta vertical també va ser explorada amb anterioritat, pot ser als anys 70. Aquest P-18 es estret e irregular, obligant a l’explorador a realitzar diferents desplaçaments per tal de fer el descens el més còmode possible.
 
 
Capçalera del P-14, segon pou de l'avenc, i que en direcció sud dona continuïtat al mateix.
 
 
La base d’aquest P-18 es una mica més ampla que la vertical de descens, però, sense oferir una amplia comoditat. Cap al Nord trobarem un R-7 sense continuïtat. Cap al Sud la cavitat contínua amb lleuger descens fins un estret e incòmode pas descendent. Aquesta dificultat, batejada per nosaltres com l’Estretor del Pas Puto, pareix ser el punt i final de les anteriors exploracions en la cavitat, ja que després de superar l’estretor ja no vam trobar ni ancoratges ni signes d’haver estat explorada (marques, petjades, etc..).
 
Després de l’Estretor del Puto Pas, una nova vertical de 8 m ens permetrà assolir la base d’una rampa ascendent, que amb algun ressalt i molta cura per la possible caiguda de pedres, ens fa arribar a un repeu des d’on es va realitzar una escalada de 11 m per tal d’arribar a una finestra, i que no va donar continuïtat a la cavitat. Des d’aquest repeu, i enllaçant diferents petits ressalts (R-11) que cal descendir assegurats amb corda, s'arriba a un punt on la fractura pateix un esquinçament lateral, tallant de sobte el seu desenvolupament, i qualsevol possibilitat de continuar. És en aquest punt, on l’Avenc O-1 assoleix la seva màxima fondària las -86 m.
 
 
Capçalera del P-8. Aquesta petita vertical dona pas a la zona més profunda de la cavitat.
 
L’Avenc O-1 es desenvolupa en una fractura de clara directriu Nord-sud, i seguint la falla que l’origina. La cavitat –com totes les que havem trobat a hores d’ara en la serra d’Oltà- respon en la seva morfologia a la típica cavitat tectònica en estat fòssil. La diàclasi formada per l’esquinçament de la massa rocosa -i a pesar de que a l’exterior trobem un exocarst molt desenvolupat amb diferents formes de lapiaz- aquesta a penes a patit la dissolució càrstica, tant sols trobant als primer metres del P-28 d’entrada signes de la mateixa.
 
A l’interior de la cavitat, l’elevada falta d’humitat i de filtracions originen que aquesta es trobe en un estat fòssil i de descalcificació permanent. Podem suposar que aquesta falta d’humitat i de filtracions unides a les constants corrents d’aire, que des de l’exterior circulen per la cavitat -dessecant-la completament- incrementen aquesta fossilització. Sols a la zona profunda (cotes -83 m i -86 m) s’han localitzat punts on la humitat és molt elevada, i l’argila de dissolució fa acte de presencia. En aquestos punts de la cavitat, és on possiblement l’aigua, després de copioses pluges,  pot arribar a estancar-se posant la nota discordant en la morfologia de la cavitat.
 
 
Iniciant el descens de l'últim R-11. Superat aquest, vam assolir la màxima fondària de la cavitat, als -86 m.
 

 
En l’actualitat els treballs d’estudi, i les exploracions continuen en la serra d’Oltà, les presents línies son un avanç d’aquestes tasques. Els resultats tant de l’Avenc O-1, com de la resta de cavitats localitzades en la serra d’Oltà, es voran notablement ampliades al finalitzar els treballs.  
 

 
 
 
 

 
Atenció!!! Les cavitats explorades en la serra d’Oltà per part del Club d’Espeleologia l’Avern, i segons el criteri dels mateixos exploradors, no tenen cap interès esportiu, encara que al observar la topografia puga semblar el contrari. Aquest article no pretén ser una invitació i/o suggeriment a visitar aquestes cavitats. 
 
Atenció!!! Aquest article té un caràcter purament informatiu, i de divulgació. Les cavitats explorades fins ara en la serra d’Oltà tenen un nexe en comú, totes son caòtiques i amb un gran perill (real) de caiguda de pedres i cudols, en definitiva son cavitats poc atractives i perilloses. Els exploradors no recomanem la seva visita en cap cas.
 
Atenció!!! Durant les nostres exploracions, tant en l’Avenc O-1, com en la resta de cavitats de la serra d’Oltà, s’han utilitzats sempre ancoratges de tipus recuperables (rosca-pedra), en cap cas s’han utilitzat ancoratges expansius fixes. Els ancoratges existents en les cavitats en la majoria dels casos es troben en un estat lamentable i/o inservibles. Si algú, i després de lo exposat anteriorment, encara decideix visitar alguna de les cavitats de la serra d’Oltà, deu de ser responsable i conseqüent amb el seu ús.
 

 
 
 
 
Text, fotos i topografia per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.