ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

Cova de Sangomengo

2020-04-28
Cova de Sangomengo 
 
La Cova de Sangomengo (Cova de Sant Domingo o Cova Vella) es troba situada en la Mola Torró, en la seva vessant nord. Després de la Cova Santa, és sense cap de dubte la cavitat de major importància e interès de les explorades en la serra del Capurutxo.
 
L'entrada de la cavitat, de 5 m d'alçada per 2 d’amplària i amb una petita rampa descendent, ens situa en una estància de còmodes dimensions, on la llum encara no deixa pas a l'obscuritat. En aquest vestíbul, i en el seu costat nord, un conducte d'altura reduïda, i que ens obligarà a arrossegar-se, desemboca en un ressaltar de 4 m. Aquest ressalt, encara que pot ser desgrimpat pel seu costat esquerre, lo exposat del mateix recomana fer ús de la corda. 
 
 
Entrada a la Cova de Sangomengo en la Mola Torró.
 
Superada aquesta primera dificultat, tindrem dos opcions per continuar. La primera d'aquestes opcions, i seguint direcció Nord per un conducte descendent i caòtic, ens permetrà assolir el -20 m de fondària fins una sala amb un bon grapat de formacions, totes en avançat estat de descalcificació. En aquesta saleta la cavitat finalitza bruscament, sense donar opció a cap continuació.
 
L'altra opció després del ressalt de 4 m, i la que ens permetrà visitar els sectors més interessants, i profunds de la cavitat; és la que en direcció sud, i per una rampa descendent de cudols i sorra ens situarà  front a un pas estret d'uns 35 cm. Aquesta estretor, que es supera fàcilment, ens deixarà per damunt d'un nou ressalt de 4 m.
 
En aquest punt de la cavitat, i on podrem observar clarament, com es creuen perpendicularment les dues fractures que han format la cavitat, tindrem de nou dos opcions per continuar. La primera d'elles, i la creiem més interessant, ja que ens permetrà recórrer els trams verticals de la cova, i assolir la màxima fondària de la mateixa, comença tot just on finalitza l'anterior ressalt (R-4). Un P-12, amb la capçalera en el mateix sostre del pou, ens permetrà descendir fins a una pronunciada rampa on tindrem que utilitzar corda per al seu descens, donada la seva forta inclinació. També tindrem que extremar les precaucions per la gran quantitat de pedres soltes que trobarem durant el seu descens. 
 
 
Pas entre formacions en les sales superiors de l'escalada de 28 m (E-28) en la sector Nord-sud.
 
Superada aquesta rampa, una estreta capçalera ens donarà pas a una vertical de 10 m. En la base d'aquest P-10, podrem observar com en direcció nord un estret pas dona continuïtat a la cavitat. Superada aquesta estretor, i després d'un petit pou de 5 m, es trobarem en una estància de reduïdes dimensions, i on la cavitat finalitza bruscament als -59 m de fondària, màxima quota assolida.
 
Tornant a la base de l'anterior P-10, i en direcció sud, un ressalt ascendent d'uns 3 m ens situarà en un repeu, on durant les nostres exploracions es va realitzar una escalada de 28 m. Aquesta escalada ens va permetre accedir a una sèrie de petites estàncies i estrets conductes, que malgrat els nostres esforços no van permetre augmentar el desenvolupament de la cavitat de manera notable. Per aquesta manca d'interès, actualment aquesta escalada es troba desinstal•lada. Així, en aquest punt de la cavitat finalitza el sector sud de la mateixa. 
 
 
Galeria principal en el sector Oest.
 
Tornant al inici de la via vertical anteriorment descrita, i on es creuen perpendicularment les dues fractures que formen la cavitat, podrem continuar el recorregut per la mateixa.  Des d'ací, i en direcció sud-oest accedirem a una àmplia fractura que en recórrer-la uns 25 m ens situarem front a un promontori de blocs encastats. Aquestos es troben soldats entres si per formacions parietals totalment descalcificades. Uns metres abans d'aquest promontori un ressalt descendent de 5 m, on recomanem l'ús de corda, ens permetrà accedir a un nivell inferior de la fractura principal, però, d’escàs desenvolupament. 
 
Situats en la zona superior d'aquest cúmul de blocs, la Cova de Sangomengo ens ofereix tres possibles continuacions, si bé, tant sols una d'elles té cert atractiu. Tot just front a nosaltres trobarem la primera opció. Una escletxa ascendent, i d’escàs recorregut, que probablement estigui formada per l’esquinçament d'un gran bloc de roca. Aquesta escletxa ascendent no ofereix cap continuïtat, per això la seva manca d’interès. La segon opció que trobarem en aquest sector oest, serà continuant per la fractura principal, i on un evident pas que desemboca en un R-2, dona pas a un conducte que de nou en situa davant d’un ressalt, que una vegada superat ens situarà en una petita estància on la cavitat finalitza col•lapsada per blocs.
 
 
Ressalt de 4 m (R-4) molt exposat en el sector Oest de la cavitat.
 
Per últim, situant-se de nou en el promontori de blocs d'aquest sector oest, i continuant ara per una fractura paral•lela a l'anterior descrita, podrem continuar fins on la fractura es desfona en un ressalt de 4 m molt exposat. Superat aquest R-4 en oposició, i extremant les precaucions, podrem continuar còmodament fins un gran cúmul de blocs encastats que ens obligaran a grimpar per ells uns 3 m (R-3). Superada aquesta última dificultat, accedirem a una sèrie de conductes i estàncies de diferents grandàries, i de direccions disperses, acabant totes elles en punts sense continuació possible. Sent en aquest lloc on donem per finalitzada la Cova de Sangomengo.  
 
Les exploracions dutes a terme en la Cova de Sangomengo, com en altres cavitats de la serra del Capurutxo, formen part d’un complet estudi de les cavitats existents en la zona. Els resultats obtinguts durant els transcurs d’aquestes exploracions, així com la informació de les cavitats, es voran ampliats en un complet treball que pròximament serà publicat.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Text, fotos i topografia per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.