ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

Cova de la Balconada

2020-04-26
Cova de la Balconada
 
La Cova de la Balconada es tracta d’una cavitat ja coneguda des de llur temps. Fins a les nostres exploracions en la cavitat, l’interès de la cavitat era ben be escàs, de fet la jornada que vam dedicar a treballar en aquesta cavitat, els nostres objectius eren  el realitzar la topografia i situar-la per a la seva localització, alhora que es farien algunes fotografies. Gracies a forçar una llarga i estreta escletxa, que vam localitzar mentre realitzàvem la topografia, vam descobrir una nova sala, augmentant tant el recorregut de la cavitat, com el interès sobre la mateixa. La troballa d’aquesta nova sala, va ser comentada a antics espeleòlegs i companys nostres, coneixedors d’aquesta cavitat i de tantes altres del terme, confirmant-nos lo inèdit del descobriment.
 
La Cova de la Balconada forma part del mateix accident geològic que la Cova Santa, trobant-se per baix d’aquesta uns 30 m, al peu del cingle. En un primer moment, al accedir a la Sala nova, les nostres esperances eren les de poder connectar les dues cavitats. Lamentablement les fractures on es desenvolupa la Cova de la Balconada, es troben totalment col•lapsades de blocs i cudols, impedint-nos qualsevol progressió.
 
 
Entrada inferior o principal de la Cova de la Balconada.
 
La Cova de la Balconada conta amb dos estrades, una inferior i per on s’accedeix a la cavitat, i un altra superior. Esta segon entrada, es troba penjada uns 10 m per damunt de la primera, formant un ampli balcó que cau al buit, d’ací el nom atorgat a la cavitat. 
 
Accedint a la cavitat per l’entrada inferior -amb una alçada que sobrepassa els 4 m, i una amplària que arriba als 3 m- i en haver recorregut uns 15 m, una fàcil grimpada entre blocs ens permetrà arribar a un punt on la cavitat es divideix cap a dos sectors. El primer, i en direcció nord, ens permetrà arribar a la segon entrada de la cova. Aquesta, com havem dit abans, forma un ampli repeu en forma de balcó que cau al buit. L’alçada d’aquesta boca arriba quasi als 5 m, i l’amplària no arriba als 2 m, formant una estància de menor mesura que la d’entrada.
 
 
Boca superior de la cavitat, penjada a 10 m del sòl i en forma de balcó, i que dona nom a la cavitat.
 
L’altre sector, i en direcció sud, és el que ens permet remuntar entre blocs fins a la màxima cota d’alçada de la cavitat, als +13 m. Ací, en aquest punt un estret passadís que sembla intercomunicar amb el sector de la boca superior –però, que finalment no ho aconsegueix- podrem observar com la paret es troba fortament fracturada. Aquesta escletxa ,que a simple vista sembla impracticable, en la seva zona superior i on presenta una espècie d’angle recte, permet a l’explorador arrossegar-se per un conducte a mode de laminador d’uns 10 m de llargària, i on l’alçada no supera en cap cas els 35 cm. 
 
Finalitzat aquest incòmode pas, i quan les mesures es tornen més còmodes, un ressalt de 4 m, dona pas a la Sala Nova. Aquesta sala, descoberta durant els nostres tasques en la cavitat, té una llargària que supera els 15 m, i en alguns punt la seva amplària supera els 5 m, sent la de major grandària de la cova, i on la cavitat finalitza sense donar cap opció de continuïtat. 
 
 
Vista parcial de la Sala Nova, inèdita fins a les nostres exploracions, i a hores d'ara la de majors diemensions de la cavitat.
 
Les exploracions dutes a terme en la Cova de la Balconada, com en altres cavitats de la serra del Capurutxo, formen part d’un complet estudi de les cavitats existents en la zona. Els resultats obtinguts durant els transcurs d’aquestes exploracions, així com la informació de les cavitats, es voran ampliats en un complet treball que pròximament serà publicat.
 
 
 
 
 
 
 
 
Text, fotos i topografia per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.