ESPELEOAVERN

Club d'Espeleologia l'Avern Ontinyent

Noticias

Avenc de la Mola Torro 2 (MT-2)

2020-04-24

Avenc de la Mola Torró 2 (MT-2)

L’Avenc de la Mola Torró 2 (MT-2) es localitza en la vessant nord-est de la mateixa mola, sent la seva localització una mica dificultosa, tant per la vegetació espessa, com per la petita boca que posseeix la cavitat. Si ens situem en lo alt de la Mola Torró, on les sendes que arriben tant de la Cova Santa, com de la Penya de Sangomengo es creuen, des d’aquest punt i en direcció nord-est, a uns cent metres s’obre un clar entre els pins, on podem trobar un gran pi ja mort -el qual ens servirà de referència- uns metres abans d’ell, s’obre la boca de l’avenc, quasi tapada per un gran cudol. Una notable corrent d’aire ens donarà la benvinguda.
 
L’Avenc de la Mola Torró 2 (MT-2) podem dividir-lo en dos seccions; la primera d’elles es tracta de la part ja explorada als anys 70 dels passat segle, i que podem assenyalar com la Via Clàssica. Aquesta Via Clàssica, descendeix verticalment fins als 35 m de fondària. L’altra secció de la cavitat –Via Nova- inexplorada fins a les nostres exploracions en la cavitat, es la que progressant lateralment a traves de la fractura, ens va permetre arribar fins a nous espais, i dona un major desenvolupament a la cavitat. 
 
 
Boca d'entrada a l'Avec de la Mola Torró 2 (MT-2), on es pot apreciar el gran bloc que quasi la tapona.
 
La boca de l’avenc, es presenta davant de l’explorador com una petita obertura, ja que, encara que l’entrada te una llargària que supera els dos metres, i una amplària d’uns 60 cm, un gran bloc en perillós equilibri tapa quasi totalment la mateixa. Iniciant el descens des d’un pi pròxim, i superant l’estretor inicial, ens trobarem amb el P-26 d’entrada a la cavitat. Aquest P-26, es prou escalonat en el seu començament, presentant diversos repeus, que dificulten el descens. Superats aquestos repeus, el pou guanya verticalitat i comoditat. Ja en la base d’aquest P-26, podrem continuar en direcció nord, fins on l’escletxa acaba per fer-se impracticable a l’explorador. Assolint en aquest punt la màxima fondària de la cavitat, als -35 m. 
 
Per accedir a la Via Nova, una vegada superats els primers metres mes escalonats del P-26, i quan la cavitat guanya verticalitat, es va realitzar un pèndol en direcció Nord. Aquesta maniobra va ser el primer dels diversos desplaçaments laterals que vam realitzar fins que vam poder arribar a un estret repeu. En aquest repeu, un fàcil passamans ens va situar en la capçalera d’un P-4. Descendit aquest petit pou, i continuant en direcció Nord, vam remuntar la fractura en altura, arribant així a situar-nos en el tram final d’aquesta via, que finalitza en dos petites verticals molt estretes, i en les que nos va ser necessari l’ús de tècniques de progressió vertical.
 
 
Capçalera del tram més vertical del P-26 d'entrada a la cavitat.
 
 
La gènesi de l’Avenc de la Mola Torró 2 (MT-2) respon a la típica cavitat tectònica, on la distensió ha fracturat la massa rocosa, i on la dissolució càrstica ha estat totalment nul•la. La cavitat desenvolupada a favor d’una fractura de clara direcció N-S, es troba totalment en estat fòssil, presentant la roca un estat molt avançat de descalcificació.  
 
Com a nota final, en la descripció  d’aquesta cavitat de la serra del Capurutxo, cal assenyalar que, a pesar de que l’Avenc de la Mola Torro 2 (MT-2) a estat mínimament visitat per espeleòlogues -de fet, en la cavitat no vam trobar cap ancoratge artificial- i som sabedors que les ultimes visites podem remuntar-se a finals dels anys setanta, l’estat de conservació en la uqe es vam trobar la cavitat, era poc més que dolent, ja que al seu interior vam trobar molta runa i deixalles, així com una gran pintada de carburer amb el nom de “RAFA”. Durant les nostres tasques en la cavitat, es va extraure tota la brossa que vam trobar al seu interior.
 
Les exploracions dutes a terme en l’Avenc de la Mola Torró 1 (MT-1), com en altres cavitats de la serra del Capurutxo, formen part d’un complet estudi de les cavitats existents en la zona. Els resultats obtinguts durant els transcurs d’aquestes exploracions, així com la informació de les cavitats, es voran ampliats en un complet treball que pròximament serà publicat.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Text, fotos i topografia per Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. L’autoria de la informació editada en espeleoavern.es té caràcter col•lectiu, comprenen a totes i cadascuna de les persones citades com autors. La informació i material contingut en espeleoavern.es és pot distribuir, difondre, compartir i comunicar-se lliurement, havent sempre de citar als autors i a l’entitat editora, en aquest cas Club d’Espeleologia l’Avern. No es pot obtindre cap benefici econòmic de la informació i treballs editats, així com tampoc es poden modificar baix ningun concepte els mateixos.