


Ultimes entrades a la web:


Situat molt a prop dels Avencs O-3 i O-4, i desenvolupat en una fractura paral•lela als mateixos, l’Avenc O-2 es tracta d’una cavitat sense cap interès espeleològic, més allà del propi context geològic en el que es desenvolupa...Llegir més.
Exploracions en el Serruig de Moixent (6-6-2020)
El dissabte 6 de juny -i obligats novament per les restriccions a no poder anar a les nostres zones d’exploració habituals- ens vam dirigir de nou cap a la Cova del Serruig de Llevant en Moixent. En aquesta cavitat, i després de dedicar dos jornades a les tasques de revisió i re-exploració, ens trobàvem en el nivell intermedi de la mateixa, on la cavitat guanya volum en galeries de caràcter horitzontal...Llegir més.
La Cova Santa es sense cap de dubte la principal cavitat de la serra del Capurutxo. Tant per les seves característiques morfològiques, com pel desenvolupament i fondària assolida, es una cavitat coneguda i freqüent visitada pel col•lectiu espeleològic. També per a la gent de la Font de la Figuera es la cavitat de referencia...Llegir més.
Exploracions en el Serruig de Moixent (25-5-2020)
Després de quasi dos mesos des de que va començar l’Estat d’Alarma a causa de la Pandèmia del Covid-19, les restriccions disminuïen i ja ens permetien fer activitat. Com que les nostres zones d’exploració es troben en la província d’Alacant, i encara teníem la prohibició de canviar de província, vam decidir reprendre algun projecte que es trobava aparcat en el temps...Llegir més.
Nova actualitzatció en la secció Cavitats de Fontanars dels Alforins: Avenc de Joan Guiton.
Exploracions en Penya Medoc,Tàrbena. (2-2-2020)
L’any 2017, i des del Club d’Espeleologia l’Avern, es van impulsar els treballs de catalogació i exploració de cavitats en la serra d’Oltà. L’Avenc O-1 de la serra d’Oltà, i motiu d’aquest article, es troba situat en la vessant Sud-est de la plataforma calcaria que forma la zona d’estudi. La gran boca d’entrada, taponada quasi totalment de grans cudols, deixa entre els mateixos alguns indrets que permeten a l’explorador accedir a l’interior de la cavitat. Una vertical de 28 metres, és la dificultat inicial que ofereix la cavitat...Llegir més.
Cova Santa (La Font de la Figuera), nova topografia.
Com avanç dels resultats en les tasques d'exploració efectuades en les cavitats existents en la serra del Capurutxo, en La Font de la Figuera. Ens complau compartir amb tot el col•lectiu la nova topografia de la Cova Santa, realitzada pels nostres companys, Vicent Sanchis i Rebeca Díaz. En la mateixa, es poden vorer els nous indrets explorats (Pou Inesperat, Escalada Tòxica, etc...) durant els nostres treballs en la cavitat...Llegir més.
La Cova de Sangomengo (Cova de Sant Domingo o Cova Vella) es troba situada en la Mola Torró, en la seva vessant nord. Després de la Cova Santa, és sense cap de dubte la cavitat de major importància e interès de les explorades en la serra del Capurutxo. L'entrada de la cavitat, de 5 m d'alçada per 2 d’amplària i amb una petita rampa descendent, ens situa en una estància de còmodes dimensions, on la llum encara no deixa pas a l'obscuritat...Llegir més.
La Cova de la Moneda es situa al peu del penya-segat de la Penya Foradada, i per baix d’aquesta. Aquesta cavitat es tracta d’un gran abric sense gaire interès espeleològic. Com a característiques d’interès podríem destacar, les dimensions de la pròpia balma d’entrada de la cova -ja que és de grans dimensions- i la ubicació de la pròpia cavitat, ja que l’entorn es veritablement magnífic...Llegir més.
La Cova de la Balconada es tracta d’una cavitat ja coneguda des de llur temps. Fins a les nostres exploracions en la cavitat, l’interès de la cavitat era ben be escàs, de fet la jornada que vam dedicar a treballar en aquesta cavitat, els nostres objectius eren el realitzar la topografia i situar-la per a la seva localització, alhora que es farien algunes fotografies. Gracies a forçar una llarga i estreta escletxa, que vam localitzar mentre realitzàvem la topografia, vam descobrir una nova sala...Llegir més.
L’Avenc de la Mola Torró 2 (MT-2) podem dividir-lo en dos seccions; la primera d’elles es tracta de la part ja explorada als anys 70 dels passat segle, i que podem assenyalar com la Via Clàssica. Aquesta Via Clàssica, descendeix verticalment fins als 35 m de fondària. L’altra secció de la cavitat –Via Nova- inexplorada fins a les nostres exploracions en la cavitat, es la que progressant lateralment a traves de la fractura, ens va permetre arribar fins a nous espais, i dona un major desenvolupament a la cavitat...Llegir més.
El Torco del Posadorio, marcat per nosaltres com a PO-65, obre la seva boca en una vessant de forta inclinació, i difícil accés. La seva localització, i malgrat la seva relativa proximitat amb el Collado Posadorio, no és tasca fàcil. El Torco del Posadorio (PO-65) és una cavitat coneguda des de sempre pels pastors de Portudera...Llegir més.
La Cueva Costazu es tracta d’una cavitat coneguda des de sempre, ha sigut utilitzada durant anys i anys per madurar formatges, i ens ha estat anomenada per la totalitat dels pastors de Portudera. Situada a la zona coneguda com El Costazu Gobio –zona molt propera a la Vega de l'Engraneu- obre la seva boca, fàcilment localitzable, en un esglaó rocós molt a prop d'un petit prat...Llegir més.
La Torca de Trasdeltoyu, amb les seves dues entrades, se situa a la zona central del lapiaz de Trasdeltoyu. Aquest lapiaz es troba intensament desenvolupat. Una potent fracturació de la massa rocosa, fa intuir l'entrada principal (PO-40). La boca secundària (PO-41) queda oculta darrere d'un gran pinacle de roca, i és de més difícil localització...Llegir més.
Nova actualització en la secció Exploracions en Portudera (catàleg de cavitats): PO-39
La cavitat PO-39 es troba tot just al costat de la cabanya de Fernando i Manolo, i uns metres per sobre de la PO-38. La cavitat presenta dues boques, una superior i taponada per blocs, i la inferior d’uns 40 cm d’amplària. Ja en el seu interior, la cavitat continua estreta, i sense oferir unes dimensions còmodes...Llegir més.
La Cueva de Marreceu (PO-37) ens va ser indicada pels pastors de Tordín, Fernando i Manolo. Aquesta cavitat era utilitzada per ells mateixos per guardar els formatges. La Cueva de Marreceu (PO-37) és una cavitat de fàcil descripció, i escàs desenvolupament...Llegir més.
Nova actualització en la secció Exploracions en Portudera (catàleg de cavitats): PO-29
La cavitat PO-29, obre la seva boca a l'extrem nord de la Vega de l'Engraneu, prop d'un espoló rocós. L’entrada queda totalment coberta per la vegetació, sent perillosa la seva aproximació. De fet, a la base del primer pou es poden trobar gran quantitat de restes òssies d'animals, que segurament s'hagin precipitat a l'interior per aquesta causa...Llegir més.
El Torco de l'Engraneu (PO-27) es localitza a la zona de lapiaz que podem trobar en la vessant sud de la Vega de l'Engraneu, i ja prop dels penya-segats que cauen cap a Tielve. La cavitat està formada a favor d'una potent fractura que creua tot aquest sector del lapiaz. La mateixa presenta una dissolució molt acusada, formant-se en les seves parets grans estries i grans lloses esmolades...Llegir més.
La Torca de los Colladines (PO-26) va ser localitzada, i parcialment explorada l’any 2017. Durant la campanya de l’any 2018 és va poder finalitzar la seva exploració, donant com a resultat la cavitat més destacable –per la seva fondària- fins a la data en les nostres exploracions a Portudera...Llegir més.
Nova actualització en la secció Exploracions en Portudera (catàleg de cavitats): PO-25
L’avenc PO-25, obre la seva boca a la vessant més occidental de la gegant dolina que forma la Vega de Coprevidi, molt pròxima al Collado de Pandorme, i al Jou de Mingoriella. La seva entrada, de grans dimensions, dóna pas a un pou de 6 m cobert d'abundant vegetació. Després d'aquesta petita vertical, una pronunciada rampa de fang, pedres i matèria orgànica, marca el camí a seguir...Llegir més.
La Cueva de Tresmialma (PO-24) rep el seu nom de la majada on es troba ubicada. Aquesta cavitat va ser localitzada i explorada durant la campanya del 2017. La seva entrada, situada al fons d'una gran depressió, recull les aigües que per la mateixa discorren. Aquestes aigües es sumeixen per un conducte impenetrable al costat mateix de la boca d’entrada. Als pocs metres de recorregut, aquest curs actiu apareix a l'interior de la cavitat...Llegir més.